Avui escriuré amb ploma
el rebuig al meu petó.
Sempre hi han paraules
quan demano petons
o ofereixo carícies.
Com si el bes estes malalt
o les mans rasposes
de pell vella.
El somriure sempre present,
per desviar la negativa
a la demanda.
I aquest joc
de fer la cobra
i escapolir-te
fereix el cor adolorit.
Ja se que vols
el vol de les meves paraules
i el so del meu caminar
però em deixes tocat
amb aquest
si però no
del teu mirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada