Reflex de flames enceses
cor rebrotant paraules que cremen
i absència que el foc
fa més gran.
Calia estar més a prop
per fer del cos llaga viva,
que cap carícia pogués curar.
El temps, passant,
tot ho va apagar.
Però dins meu
sento el mal de cada nafra
que et vaig deixar.
Ni present, ni fugisser,
ni callat, ni parlant
ho vaig voler.
El jorn era llarg
i jo ple de temor,
desitjar saber-te cada dia
i desitjar voler-ho apagar.
... de les restes d'aquell incendi
només en queden les cendres
però per a mi,
l'incendi mai es va apagar.
https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/01/incendi.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada