dissabte, 28 de desembre del 2013

Els petits s’han fet grans

Els petits s’han fet grans
i els gran ja són vells,
però per Nadal aplegats
tots al voltant del tió,
fan cagar-li aquelles il·lusions
que han anat creixent
al llarg de l’any amb ensurts
i ple de desigs
que encara no s’han complit.
La taula ja s’ha buidat
dels àpats del dinar,
els torrons amb el cava,
són tant sols un record
d’un menjar que s’acomiada.
Al voltant del vell troc tant colpejat,
s’han anat cagant
llaminadures,
llibres i mitjons,
algun detall perdut en un racó,
que per un moment ens treu
un somriure i un petó.
Un altre cop el Nadal
té el seu decorat
de pessebre,
arbre i el tió al seu racó,
els menjars i les mil histories
que cada any
mai renoven el seu inventari,
acudits que la petita ens va contant
entre les rialles dels més grans,
que saben com acaba
abans de començar,
però tots somriuen igual
que cada any,
per fi s’alça la darrera copa
abans d’agafar els abrics,
i donar els petons
abans de partir cap a la freda
nit del hivern blanc.
Ja només que plegar la taula,
i asseguts al sofà
tapats amb la manta,
esperar un nou Nadal
que ens torni aplegar.

Cauen del llibre



Cauen del llibre
els mots de la vida
i en les imatges
reconec el teu cos
company de tants vespres
i de nocturns on teclejaven
els nostres dits
el so dels mil plaers
que escrivíem
en els fulls verges
de les nits de lluna plena.
Imatges de runes amagades
entre les tenebres gòtiques
dels llavis murmurant
els secrets d’aquells moments,
estesos vora el foc brillant
de les nits fosques
del novembre tardorenc.
La lluent pell onejant
per sobre la mar blanca
dels llençols nets,
buscant el naufragi
dels meus dits
entre les simes càlides
que tots dos volíem descobrir
i sanglotant besos d’auxili
mentre quèiem absorts
en aquells itinerants moments
d’innocent amor.
Ho recordo,
com si el somni s’hagués fos
com el somni que fou.
http://delcielotecaenlosclavos.blogspot.com.es/2013/01/represa-2.html

divendres, 27 de desembre del 2013

T’escric a mà



T’escric a mà
perquè no trenqui el so
aquest retrobament,
i filo com fa molt temps
mots per fer versos silents
dins un hivern festiu.
Tots canten la joia
en aquests jorns,
i avui és el jorn de la joia.
Parles de les fresques garbinades
que pugen riu amunt
en les nits de vetlla,
i dels papers fills del foc
que m’abraona i els encén.
Tancats en parets
de boira blanca i espessa
com la por,
van caient pel terra
els versos
que ja fa molt
ens varem escriure.
T’escric a mà,
perquè sigui el cor
qui et parli
i enviar els mots
a l’aire fred
de les muntanyes,
jo responc
com sempre callat
i torno a escriure mots,
que qui sap si mai t’arribaran...
http://delcielotecaenlosclavos.blogspot.com.es/2013/10/dues-paraules-nomes.html

dijous, 26 de desembre del 2013

Sota el fang moll



Sota el fang moll,
obert pel pes del dolor
en trepitjar-lo,
es desfà en engrunes
com el silenci es trenca
sota l’esglai
de la nit trencada.
S’escapa l’ànima dolguda
rere el cor ferit,
nàufrag víctima
d’un desencís.
La foscor amaga
sense cap dol
el fugisser autor
de l’enrenou,
i queda el cor adolorit
brut pel fang moll,
mentre se sent
cada cop més lluny
el ressò
dels seus sanglots,
morint a poc a poc
del mal d’amor,
fet verí.  

diumenge, 22 de desembre del 2013

Assegut davant



Assegut davant
la taula de la cuina,
al davant d’una tassa
de xocolata desfeta
ben calenta,
sense melindros
per a sucar,
vaig parlant-te
dels meus desitjos,
que tu ja deus pensar.
Estic sol,
veient-te dins
del fum que va pujant,
i et veig tan clar,
que no paro de parlar,
i ara tot allò que ja saps
i no et puc repetir
al teu davant,
tant sols xerrant
en plena soledat,
ja se que no tinc dret
a dir-te res,
així doncs ho vaig dient
al davant
d’una tassa
de xocolata
tot pensant
que et diré
si un altre jorn
et veig de nou.