diumenge, 15 de desembre de 2013

Fa fred



Fa fred,
 i aquests dies
se’m gela el cor,
sento veus joioses d’infants
esperant un Nadal que s’apropa.
Les cançons em diuen
que tot es felicitat
i jo responc...
Com no!
Cercant el teu rostre
entre aparadors il·luminats
i estels que m’ensenyen
el camí per on algun dia
vas passar.
Els peus em duen
on per moments jo també
vaig gaudir un xic de felicitat,
però  com la boira,
poc a poc es va apagar.
És Nadal...
És Nadal...
Tots els cants ho recorden,
tot m’ho vol fer patir,
i jo espero retrobar-te
en qualsevol racó,
mirant llums que s’encenen
i s’apaguen amb la lluïssor
dels somriure
entre les fredes galtes.
És Nadal...
És Nadal...
I jo cerco com un infant,
el regal de la teva veu
acaronant-me sons
i els teus llavis
amb petons de melmelada,
entortolligats els dits
passejant rambla avall.
Se m’acaben els llumins
i ja poc més podré somiar,
si no arribes aviat,
em trobaran amb el cor glaçat.