diumenge, 8 de desembre de 2013

Amb cada ullada del sol





Amb cada ullada del sol,
se’m mor un mot,
que escric en un full de color
abans que s’hagi fos.
Cerco en el calaix del cap,
en racons foscos
qualsevol mot que no trobo,
vesteixo amb roba de records
els sons que no faig servir,
esperant que la llum
em torni aquelles paraules
que vaig emprar
per dir-te
que et començava
a estimar,
i fer de cada dia,
una joia plena,
i vestit amb paraula vella,
de nou poder-ho ,
amb tu, compartir.
Amb cada ullada del sol,
hi ha més gris i més fosc,
amb cada ullada del sol,
queda més espai per als records,
que poc a poc es van desant
i ara no se on són.
Amb cada ullada del sol...
Jo també volia recordar,
i tant sols em ve el regust salat,
d’un plugim galtes avall.