diumenge, 31 de maig del 2015

Sembla que amb el silenci

 


Sembla que amb el silenci,

tu també em duguis la soledat,

companya en nits de vetlla,

Llapis de versos

que no vull cantar.

Jo també voldria

xiscles i sons de passió,

però m’arriben petons

que són imaginació.

Voldria que m’esperesis

a la porta

per entrar junts ben abraçats,

però qui m’abraça és la soledat.

Jo voldria nits d’escalfor plena,

abraçat als teus braços

i sentir el teu cor dins de mi.

Llavis ardents amb pell càlida

sota llençols de cotó,

mirant per la finestra

després de fer l’amor.

I veig estels papallonejant

rere els vidres oberts,

tu al meu pensament

i al costat la soledat.

Els plats  bruts sobre la taula,

el menjar per acabar,

la gana encara no arriba

perquè amb tu havia d’arribar.

Els dies semblen més freds

si tu no hi ets,

si volguessis vindré,

fer-me una estona companyia,

dir un t’estimo fluix

que només el cor sentís.

Un prémer fort la vida

abans que vulgui anar-se’n,

un massatge al cor

amb els teus llavis.

Tantes petites coses,

tantes coses importants.

Que no tinc

perquè m’acompanya la soledat.

Vine amb mi,

és l’únic crit que et vull dir,

vine amb mi...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

dissabte, 30 de maig del 2015

Em deixes caminant buscant-te

 


Em deixes caminant buscant-te

entre la gent que m’envolta.

Cerco els teus llavis,

les carícies que un dia m’oferies.

Vull recordar el teu cos nu,

càlid entre els meus dits àvids de tu.

T’he buscat en altres cossos,

que m’enganyaven

repetint-me el teu nom

i deixaven que fes el camí

fins dins de tu un i altre cop.

Vull tornar a tu,

recordar els vells passatges

on destriàvem les parts

que em regalaves i em deies

que per sempre havien estat per mi.

Jo volia gaudir amb tu,

que m’ensenyessis a arribar

al teu paradís,

Peò el temps no arriba

i jo em faig vell,

el cos no respon

als crits del cor,

i el cor cansat

es trenca sense tu.

Vine a mi un altre cop,

cura’m de les ferides,

fereix-me en l’orgull

i deixar de nou gaudir amb tu,

de tu, no més amigues,

no més rostres que no conec,

només vull estar

entre els teus braços,

rebent de tu l’escalfor del teu cos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

divendres, 29 de maig del 2015

Quatre paraules per dir-te

 


Quatre paraules per dir-te

que allí on siguis penso amb tu

i que no deixo enrere res del que vam fer,

i que enyoro el que no vam fer

per mancances de tota mena.

Quatre paraules per dir-te

que ets la tinta dels meus versos

i encara manquen mots

per escriure tot el que sento.

Quatre paraules per dir-te

que son penyores que guardo

les cançons que m’ensenyaves

i que ara canto sol.

Quatre paraules per dir-te

que passejo per les platges

de ma vida remullant-me els records

per que no s’assequin

en qualsevol bagul perdut.

Quatre paraules per dir-te

que espero amb desig rebre noticies teves

tant de dia com de nit.

Quatre paraules per dir-te

que m’agradaria repassar

les lliçons de geografia

que el temps no ens va deixar estudiar.

Quatre paraules per dir-te

que m’agradaria repassar amb tu els versos

d’aquella literatura que em vas fer inventar.

Quatre paraules per dir-te

que espero que tornis per poder parlar

dels sentiments amagats

entre el pit i l’esquena,

de tant de temps enterrats.

Quatre paraules per dir-te

que encara penso igual

que el dia que et vaig llegir el teu nom

en el passadís d’una escola vella.

Quatre paraules per dir-te

que sempre podré estimar-te

encara que pensis que no en se.

 

 

dijous, 28 de maig del 2015

Si poguessis estimar-me

 


Si poguessis estimar-me,

com jo sempre t’he demanat.

Si poguessis estimar-me,

com si haguéssim

estat amants tota

una vida de petons.

Si poguessis estimar-me,

sense mots de més

ni carícies de menys.

Si poguessis estimar-me,

a les fosques co m de dia.

Si poguessis estimar-me,

estan sols cada hora.

Si poguessis estimar-me,

com tant cops t’he escrit.

Si poguessis estimar-me,

tan a prop tu de mi.

Si poguessis estimar-me,

com si no em sabessis.

Si poguessis estimar-me,

sense deixar-me fora

dels teus actes més furtius.

Si poguessis estimar-me,

tan de fora com de dins.

Si poguessis estimar-me...

Si poguessis estimar-me,

sense deixar-me així.

Si poguessis estimar-me...