dissabte, 18 d’octubre del 2014

T’amagues



 T’amagues
rere una amiga
i em fites
de tant en tant,
tant sols un instant,
i em veus vigilant
els teus bells ulls,
i entre badalls
distants
escrius a l’aire
uns mots inventats
on crec llegir
que potser m’estimes,
com jo voldria dir-te.
I de nou t’amagues
per aparèixer
quan el temps
de l’assaig es finit,
i sense mots
ni senyals,
te’n vas
entre les ombres
de la nit,
lluny de les llums
dels fanals perduts.

divendres, 17 d’octubre del 2014

Per uns instants



Per uns instants
s’ha obert el tel
que en un llunyà passat
vaig posar
entre tu i jo.
De nou els càlids sons
del ressò
d’una veu
gairebé oblidada,
retornà suau.
Tants moments
perduts,
tants alés
compartits,
desfets per un rapte
d’impotència.
La innocència
feta nostra
per una mà plena
de carícies,
es trencà
com un mirall,
s’esmicolà
una amistat polida
pel temps,
cosit de mil estones
a prop de tu.
Per uns instants
aquell temps
purgat d’un error,
s’ha dissolt
i t’he sabut vora meu,
potser amb un esbós
de somriure pinzellat
en els teus llavis
sedosos.
Quatre mots
de cortesia repartits
entre el vol d’estels
que tot ha durat,
m’ha fet esclatar
dins meu la necessitat
de retornar en eternitat
la lleugeresa efímera
d’aquell pretèrit instant.

dimarts, 7 d’octubre del 2014

Silenci.



Silenci.
La nit es desvetlla coberta
amb un llençol lletós
de boira feixuga.
Cau la pluja fina
i deixa les fulles velles
plenes de la matinal
verola.
La lluna
va apagant els fanals
del poble que desperta.
En un racó,
encara sense dormir,
somia despert
el vell poeta
amb la dona
que li ha pres l’esperit.
I amb el dia nou,
el vell silenci pintarà
la caiguda dels segons
que falten
per cercar la nova nit
amb la lluna minvant,
amb la boira fitant, ...
I sempre el silenci
amb el vell vestit
dels mesos passats,
dels ulls gastats
en la llunyania
cada cop més absent.
Malaguanyat temps emprat!!!