dimarts, 7 d’octubre de 2014

Silenci.



Silenci.
La nit es desvetlla coberta
amb un llençol lletós
de boira feixuga.
Cau la pluja fina
i deixa les fulles velles
plenes de la matinal
verola.
La lluna
va apagant els fanals
del poble que desperta.
En un racó,
encara sense dormir,
somia despert
el vell poeta
amb la dona
que li ha pres l’esperit.
I amb el dia nou,
el vell silenci pintarà
la caiguda dels segons
que falten
per cercar la nova nit
amb la lluna minvant,
amb la boira fitant, ...
I sempre el silenci
amb el vell vestit
dels mesos passats,
dels ulls gastats
en la llunyania
cada cop més absent.
Malaguanyat temps emprat!!!