divendres, 17 d’octubre de 2014

T’amagues



 T’amagues
rere una amiga
i em fites
de tant en tant,
tant sols un instant,
i em veus vigilant
els teus bells ulls,
i entre badalls
distants
escrius a l’aire
uns mots inventats
on crec llegir
que potser m’estimes,
com jo voldria dir-te.
I de nou t’amagues
per aparèixer
quan el temps
de l’assaig es finit,
i sense mots
ni senyals,
te’n vas
entre les ombres
de la nit,
lluny de les llums
dels fanals perduts.