El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Baixa la costa
fins tocar el rierol,
mulla les pedres.
Tres dones, tres, si.
Sota la llum eterna
d’uns focs que moren,
La rosa roja
desfulla els seus pètals,
els nous són tots grocs
És la rosella
la flor vermella lliure
que vola al camp.
De nit m’adormo
i penso en el teu nom
i tot és plàcid.
Manyoples verdes
amb agulles de filar
cusen aquell temps.
