Fins fa poc
tenia un lleuger
toc d’esperança,
ara em sento
com una margarida
desfullada.
El vent de retornada
avui no bufava.
I l’espera era com no,
infundada.
Que lent passa el temps,
quan s’espera
la teva resposta.
Que llarg el camí
per dur-te amb mi.
Em pinto del color
de les fulles novelles
per no perdre l’ànim
i tot i així em sento rierol
per on les aigües passaran
vers un riu
més gran i llunyà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada