La brisa fa volar
les primeres fulles seques
del calorós estiu.
Com elles també van volant
les paraules de versos escrits
de tant en tant.
Però si en les fulles caigudes
sembla haver-hi retrets,
no així en els versos
que desapareixen
amb un vent d'indiferència.
Marxa l'escrit amb el blanc
full arrencat abandonat
de paternitat i reconeixement.
Ja no hi haurà el ressò
de la veu recitant
les paraules escrites.
Ja no hi haurà el sentiment
que els hi dóna vida.
Ja no hi haurà més vida,
només ferida
que el temps curarà o no.
Queda el cos orfe,
queda el full verge,
queda l'autor silent,
queda el cel ennuvolat.
Motxilla, botes,
jaqueta i camí.
Rocams i fèrtils camps,
muntanyes i planes,
rierols i platges,
un llarg camí
per una absència infinita.
https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/01/temps-aillat.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada