dimarts, 21 de març de 2017

Flueixen les paraules




Flueixen les paraules
com les aigües
d'un brollador
per l'assedegat que sóc.
I cada mot vol ser part
de la teva pell,
forma inert del teu cos.
Cau cada mot,
amb la constància
de l'instant que fuig,
amb la lentitud
del desig
que no arriba,
amb la lluïssor
de la mirada
que s'escampa
com un arc de Sant Martí.
i escric pesant amb tu,
com sempre
ho he fet,
fins que la memòria
sigui un llençol brut
incapaç de reconèixer-te.
Llavors,
entre les boires,
veure sempre la claror
d'un rostre envellit vora meu,
com un far,
i sabre des de la ignorància
del temps perdut,
que sóc amb tu,
pensant,
sense perdre més instants,
que vaig escriure uns versos,
qui sap quan,
qui sap perquè,
qui sap si...