dilluns, 11 d’agost de 2014

L'estiu cau ple de color i calor



L'estiu cau ple de color i calor,
i busca en l'ombra
les figures amagades dels amants.
Cau la nit i un vent jove
 vola entre els carrers
que s'engalanen
per la festa que ja arriba.
I mentrestant passo el temps
bevent un cafè amb gel,
tot esperant que vinguis
i fer de la nit un joc ardent
de petons i passió.
De mots inacabats,
de febrils carícies
que mai es voldran acabar.
Una nit que m'has ofert mil cops
entre paraules que volen
i que amb el temps són com ocells
que s'escapen més enllà de tots dos.
No se si vindràs, passada la mitja nit,
no se si l'albada
et trobarà entre els meus braços,
mentre la festa es fa esmunyedissa
com els sons de la nit.
Acabarem si més no
com dos amics
que mai es fan retrets d'amor,
que l'agafen tal com ve,
de la mà,
del coll,
del cor,
del bes del comiat
en qualsevol portal
de qualsevol carreró,
de qualsevol ciutat.
L'estiu cau i poc a poc se'n vol anar,
tornaran els dies a ser llargs i freds,
però el teu record m'escalfarà el cor.
I mentrestant,
en demano de nou un altre cafè amb gel,
escoltant el so un ball proper,
un somriure jove que fa callar uns mots
que m'agradaria pronunciar,
i es per a ells la festa
que qui sap si mai m'arribarà.