dimecres, 30 de juliol de 2014

Sóc aquell ahir


Sóc aquell ahir
que no va venir,
i que mai tornarà.
Sóc aquell temps on somiar
era compartir futurs incerts
entre petons
que s'anaven escapant.
Sóc aquelles nits
que es feien eternes a la ciutat
sense marxar d'aquell carrer
on escoltàvem les cançons
que ens parlaven de solituds
que encara no havíem tastat.
Sóc aquella ombra
que s'escola en la nit
mentre li fas l'amor apassionada,
pensant de lluny en un record
que mai es produí.
Sóc el mot eteri
que t'arriba
i et parla de carícies
i et fan reviure temps de versos
que s'escampaven
pel menjador
on compartir-ho era tot.
Sóc el bes
que t'arriba un cop a l'any
com un comiat,
com un regal
i et deixa
després, un regust amarg.
Sóc la carícia
que t'arriba en la tardor
d'un dia perdut en el calendari,
de tant en tant
i que fuig d'amagat
entre esclat d'humanitat.
Sóc la paraula
que t'encercla
i no deix de prémer el cor
que tant et va estimar
i que mai ho vol deixar.
Sóc la nit
que et vas prohibir
per la resta del demà,
perdut entre les ones de la mar,
mirant com marxa
el tren de l'eternitat.

1 comentari:

Ada ha dit...

Molt més bonic el poema que la cançó. Boniques i tendres paraules
:-)