dissabte, 12 de juliol de 2014

Em desperto mirant



Em desperto mirant
un finestral desconegut,
i s'encenen
com llumins en la nit
els records dels petons
que ens donat.
El llit,
calent encara
es mostra buit
amb el llençol rebregat,
has marxat.
Un temps enganyós
es deturà per uns instants
i dur-nos mig
d'amagat
moments
per poder-nos estimar.
Quans matins no he somiat,
que fos veritat,
el que aquest ha passat.
Quants silencis
he viscut pensant en tu,
com aquest,
sense que abans
hagis marxat.
Perduts entre la gent,
 ens hem donat,
petons breus de comiat,
per si un cas mirava
la gent del costat.
Entre la penombra
que s'esmuny,
venen nous records,
dels teus dits,
dels teus pits,
d'un cos jugant amunt i avall,
d'una rialla
que es fa somrís
i d'un somriure
que m'acaricia fins
que s'acaba
amb un petó,
curt,
de comiat.
I el temps dirà quan,
i dirà on,
i quin serà potser
el finestral desconegut,
que em desperti
nous records.