dissabte, 23 d’agost de 2014

La nit es va fent vella



La nit es va fent vella
i l'estiu s'esmuny
rere núvols de tempesta,
sota un barret
amb un cinc de cors
trencat per la meitat.
Vaig tocant les cordes
del meu instrument,
cantant i ballant
en un altre concert
de festa major,
repetint un cop
i un altre cop les cançons
que vaig escriure
per fer reviure un amor
que s'ha escapçat
tantes vegades
com cors trencats.
I veig a baix una munió
d'adolescents
que canten les cançons
que havien de ser solament
els nostres sons
i els nostres mots,
i entre els crits i els sorolls,
em ve al cap la primera ocasió
que et vaig sentir...
entonar les nostres cançons.