dimecres, 27 d’agost de 2014

Del silenci de la nit




Del silenci de la nit,
surten sense parar
les notes d'una cançó
que ens havia d'ensenyar
a estimar.
Van caient pel finestral,
obert al flaire de la mar,
són els sons
i els records
d'uns instants
que van passar.
Enteníem els fets de l'amor
de manera desigual,
potser la raó era teva,
però el sentiment
se'm va quedar,
a la pell ben enganxat.
Et recordo freda i distant,
però et volies deixar estimar,
de pell bruna
acabada d'enllustrar.
No volies que et toqués
restar a casa,
amagada com un joier
fent la feina de la llar,
volies l'aire com company
per volar lluny d'un destí
que et podia ofegar.
Em vas deixar de banda
sense saber com podia acabar
la història que just
començàvem a encetar,
vas fugir dels meus petons,
de versos i de cançons
que et desitjaven la llibertat
al meu costat.
http://enegj.blogspot.com.es/2014/08/crit-rebel.html