Descobreixo de nou
el teu cos botó a botó
amb la delicadesa
del insubmís
a la teva absència,
com si fossis de glaç
en el jorn més calorós
de l’estiu.
Recordo el frec de les pells
i el temps que ha passat
entre les darreres ocasions.
Recordo el frec dels llavis
desitjosos de començar
la coneixença mútua
que més tard s’aprofundirà
en l’esclat tan esperat.
Espero amb coratge
el defalliment del cos exhaust,
amb tota la tendresa possible,
preses les mans
en un lligat de dits
com feia temps
no dúiem a cap.
I encara no he afluixat
el darrer botó,
i els pensaments
van més enllà dels dits,
de les mans,
de la resta del cos.
Descobreixo de nou
el teu cos botó a botó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada