Retorno d’un passat callat i silent
i veig enfront un mirall tan vell
i tan callat
que em recorda
l’home que vaig ser.
He canviat els pètals
de roges roses
pels fulls esversats
d’escriure mots
complimentant
el mateix jorn festiu.
Torno a mirar el mirall
per buscar-te, a tu,
a les roses
que et vaig encomanar
o els versos que et vaig deixar,
i la meva pregunta
es respon amb un silenci
i al silenci
un neguit
per no escoltar la teva veu,
ni llegir els teus mots
ni imaginar un silenci
que sigui més llarg.
Buscaré un lloc on deixar descansar
el vell cos adolorit
i en l’espera aniré dibuixant
velles paraules repetides
que vulguin dir allò
que algun cop ja et vaig dir
i esperaré que com una flor sortint
de l’hivern
esclati en tija nova verdejant
i esculpeixi
d’un aire dens els nous pètals
de les teves expressions.
Fem d’aquest futur,
un passat rejovenit.
https://jaque-a-la-reina.blogspot.com/2012/05/el-hombre-espejo.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada