Puc ornamentar les paraules
perquè vegis el que no es cert
i et digui lo equivocat.
El meu full blanc
pot ser si vull el reflex
d’un mirall esbiaixat
on no reconeguis
el que veus
ni notis la certesa
del que imaginis.
Però perquè he de desdibuixar
els sentiments
amb les paraules, si el que vull
es tot el contrari?
Quan els meus mots entrin dins teu,
desitjo que siguin planers
i llisquin fins la porta del cor
on amagues la resta
de les coses importants,
surtin o no a la mirada reflectida
d’un ancià mirall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada