Obro la porta,
el frec de les cortines en la paret,
el so del vent regirant l’habitació,
són els sons que trobo dins.
Petita, només té una taula per a tot,
una cadira i un balancí.
Sota la finestra,
queda l’altar per on passa la vida,
el goixos i els sacrificis,
el pler i el descans,
on de vegades pensant,
penso amb tu i amb el passat,
perquè el present es viu i el futur s’espera.
Tants records sobre el matalàs,
tantes esperances,
tants somnis i tants mals sons.
Tantes vides canviant.
Un univers entre llençols
que ningú endevina,
que ningú imagina.
Qui sap si... algun dia
tornarà a ser el meu univers feliç.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2022/05/malenconia.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada