Mirant l'horitzó
quan minva la tarda,
La cara fent front al garbí.
El flaire de la mar
m'arriba de lluny
com la veu renyant-te
de la dona estimada.
La ploma a la mà,
el full en blanc,
el pensament lliure,
els cors bategant
al uníson.
Neix un poema,
un escrit abans
a viva veu,
apassionat,
compartit,
cloent amb un punt i final
inaudible i amb dues mans
prement-se
sense aire entre elles.
Deixa't anar
no hi ha res més bell
que tornar-ho a llegir
algun que altre matí.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2022/05/en-la-pols-de-laire.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada