No hi ha respostes
dels escrit llençats al vent,
que pel que sembla
és el vent de l'oblit.
O, les paraules són de boira
i els meus ulls no les veuen.
Trist el meu mirar,
que cerca i no troba.
Trist, el temps que s'escapa
esperant la resposta
que no arriba,
absent com la carícia i el petó,
absent del teu record
com la meva mà de la teva pell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada