Com s’apropa el dia
en que estimar-te
es el meu anhel.
Carícies llençades
al vent caient
en la finor de la teva pell.
Esclats de besos
que mai s’acaben.
Mira’m als ulls i nega’m
el que tant desitjo.
Sagna’m el cor
amb ganivets de silencis
i somriures forçats.
S’apropa tant el jorn
que recull les roses
per festejar-te
i demà una lluna menys
i després una albada
més a prop i en mig
de tot aquest camí
un silenci i unes llàgrimes
que ferides surten del cor.
Després potser
podrem parlar
amb les mans entrelligades,
i cada cop més propers
els llavis càlids.
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2011/07/maig-te-al-meu-cor-divuit-flors.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada