dilluns, 8 de gener de 2018

Cauen les gotes gebrades



Cauen les gotes gebrades
d'una pluja freda i nocturna
mentre llegeixo els silencis
del regal de reis
que just m'han arribat
amb els primers rajos
de la lluna plena.
Acarono el llom del gos.
moll, tant ell com jo,
llenguatges distints i distants
entre tots dos.
Com un nou nosaltres,
has estimat mes enllà
del que hauries volgut,
i has callat mes
del que m'has estimat.
potser jo, a l'inrevés
 t'he parlat tant o més
de l'estima oferta.
Com el pensament,
continua la pluja furgat
amb ses gotes gebrades,
antigues ferides,
ara, obertes.
Perd per això,
poc a poc l'amant
la sang dels seus versos
i es desfà com el furtiu paper moll
entre els dits ferits.
La nova sang, com no, blava,
de la noble nissaga dels mots
es desllueix estampant per on pot
la força del color, cada cop més feble,
cada cop menys ell.
Morir en l'absència de l'amor.
Amor quimera d'un silenci.
i amb tot, em queda el cor,
ple d'enyor.