dijous, 18 de gener del 2018

Es despulla



Es despulla
davant  teu
la meva ànima,
ara que la nit
encara és freda.
Voleia el vent
pensaments cansats
d'esperar,
i escombra
catifes de petons
fets malbé.
La rosada gebrada
fa de llençol
i els acull
en són gèlid capell
no hi ha més so
que les campanades
endormiscades
que fluixet
toquen les hores.
Nua es queda
de nou,
l'ànima meva,
i en la nit
verge
espera,
callada i sincera
altra resposta
que la llàgrima
meva.
amor, callat
distant en l'estima
tant proper en la mirada,
tant escàs en el ressò,
guarda la meva
nuesa,
del rigor
de la nit freda.