dimecres, 31 de gener del 2018

No veus la Lluna



No veus la Lluna
blanca i gran d'aquesta nit,
closos els ulls
amaguen un mar
que vol encetar el camí
per fugir.
Premen els braços
un cor feble
que ja enceta a tremolar
i es desfà el bell somriure
com sucre a la boca
d'un infant.
Amor! Els mots són plors
i les veus sanglots.
El cos una tremolor
que m'ofega el cor.
El dol que l'ànima porta
ens fa anar a tots de dol
i malalt el silenci
de les cambres
on sense ser joc,
juguem a la vida,
com si la vida fos joc.
I a cada torn perdem,
i a cada volta, sanglots,
que no veig.
Quan et prem
entre el meu cos.
Dolça dona,
de tots els jorns, Amor,
que et fons com la boira,
d'un dia de sol.
A la nit el gebre
li dóna gust de mel,
reposes, dorment,
amb un llaç
fet d'escalfor
i petons,
amb cura deixats.