Diuen que a Eol, deu del vent,
li agradava moure tot lo viu i l’inert.
Jugava amb tot el que es trobava
i volia canviar de forma,
així el arbres modelaven
la forma de les branques,
els animals s’amagaven
i els homes es feien cases
per restar-li la força.
Les pedres, rodolaven
i amb el frec de cada volta
s’anaven allisant.
Tan sols el desert
i les platges
amb els seus milions
de components,
van tenir la paciència
de deixar-lo fer.
I des d’aleshores,
el vent es passa el temps
pentinant la sorra dels deserts
on els homes aprenent
constantment a fer camins nous
per anar travessant-los.
I de les platges podem dir
que elles guarden les llàgrimes
de la resta del mon,
davant el vent.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2022/05/pentinada-pel-vent.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada