Esglai mut sortint
d’una gola pressa,
niu d’agulles
que es claven
en el coixí
de carn gola endins.
No és un adéu,
sino una temptativa
de trencar amb el dolor
que irromp en els sentits
compactes davant la foscor
que creix amb la nit
de la lluna nova.
Són els tels desfets
del fantasmes que ens fan llençar
els crits muts
dins del nostre cos,
acomiadats grapats de records
i emprendre el darrer crit mut
d’un plor encara per sortir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada