El temps que el rellotge groc
ens marca en dies i nits
sembla en ell mateix etern,
però com tots,
també ell té un temps per finir.
Un temps que ningú mesurarà
amb el cos com a cronòmetre,
i això malauradament
ens dóna la sensació
d'un demà obligat,
com una eterna joventut,
l'home mai es farà vell
amb el sol com cronògraf.
Som massa petits,
i nosaltres encara més,
ja gairebé hem gastat
el nostre temps.
Massa insignificants
davant el Sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada