Un mort fet pedra,
la silueta dels seu rostre,
plena de força s’aixeca
indomable al cel
i trenca el dia i la nit
engolint-se el sol
per deixar pas
al regne de la lluna.
Se l’engoli pel traç
d’una boca gegantesca
i deixa fosca la terra on regna.
L’espai entre el nas enorme
i la barbeta prominent,
va apagant el astre rei,
fent un contrallum
de la immensa imatge
del famós cap.
Demà tornarà a sortir,
per jugar eternament al joc
del faquir,
que s’endrapa la gran bola de foc.
Avui sembla
que ha alçat la cella dreta,
però no t’ho podria assegurar,
si es mou,
ho fa tant lentament
que no solem adonar-nos ‘en.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2022/06/aurea-mediocritas.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada