Encara no han arribat
les càlides hores
de la nit per passejar,
la primavera a la fosca vesprada
es freda i no convida a caminar.
Enlairo el cos de la cadira,
agafo el bloc i la ploma,
i prem ben fort el meu tresor,
no vagi a perdre cap paraula escrita
cap vers esbossat.
Em deslliuro pels carrers
gairebé a pas quiet,
vull gaudir del que la nit m'ofereix,
olors de sopars i fragàncies de bosc
que la garbinada m'apropa
a sensacions llunyanes.
m'assec sota la llum d'un fanal
al mig del carrer major,
sota la volada perduda
d'una vella arcada.
Penso amb tu,
i en la ferida oberta,
amb tintura blava de la ploma
tanco una mica el tall obert,
que el temps mai curarà,
però que els mots escrits
entumeixen son dolor.
l'ombra s'estén,
les hores llisquen
i retorno per cercar el palau
dels somnis
on, amb sort,
puc tenir-te a l'abast
com en un dia qualsevol
d'aquell perdut passat.
https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/05/esquitx.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada