Si el dolor fos una capa,
no em veuríeu res del cos.
Si la por fos una pantalla,
crec que res quedaria
al descobert davant nostre.
Però si l’esperança
fos una escletxa,
hi hauria un camí
per poder veure
més allà de la por.
Venen los homes carregats
d’odi a fer tot el mal
que volguessin.
Volen fer de la mort
el camí de destrucció,
de trencament,
de l’oblit.
Tot i el dolor,
la por i l’esperança,
crec que s’ha de plantar tothom
amb els peus ferms al terra
i esperar com aguantar
el tsunami trencadís
que se’ns ve al damunt.
La rendició ja ens fa morts,
plantar cara, potser també,
però cap la possibilitat,
que algú quedi per contar
la nostra lluita desesperada.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2022/05/relats-conjunts-de-maig-destruccio.html
1 comentari:
Un de sol, té poca fortuna ...
amb la solidaritat de molts
potser guanyarem alguna batalla, fins i tot.
Salut ;)
Publica un comentari a l'entrada