Carn feta carn a la vora de la mar,
com en el temps pretèrit
que no va poder ser.
La nit pinta el cel de lluernes
i l’estol d’estels
entra per entre els cortinatges
batents de la finestra entreoberta.
No hi ha silenci a les hores
en que la foscor
vol posar-hi cullerada,
però els gemecs dels dos cossos
no destorba ningú.
Són carícies que redescobreixen
cossos guardats en la memòria,
un atles tan estudiat
que ja mai més s’oblidarà,
sortint guanyador
de qualsevol examen posterior.
Els petons sorgeixen
per sobre la pell com capolls
de mil flors aràbigues,
de tantes fragàncies com colors
i ni tant sols l’albada atura la dansa
de vegades frenètica
que ballen sobre els llençols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada