Em perdo per les ombres de la nit
cercant perdre les ombres
que m’embolcallen l’ànima.
La fredor de les pedres
freguen els dits
quan deixo la mà
en les portalades,
i el fregadís dels peus
vol fer-me fonedís.
Que em queda,
en l’ombra que n’envolta?
El teu silenci fonedís!
https://nurialaroca.blogspot.com/2022/08/deu-anys-deu-mots-ombres.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada