M’has deixat un bes

 

M’has deixat un bes,

i s’ha tancat la porta.

He caminat fins l’ascensor

i t’he vist marxar.

He tornat a l meu racó,

allí d’on encara no puc fugir,

i el meu cor ha esglaiat

paraules d’enyor,

i encara no havies vist el carrer.

He recordat el color dels teus ulls

i els he tornat a pintar

d’un verd més clar,

d’un verd d’esperança.

He sentit de nou la teva veu

en la llunyania

i el cor m’ha reviscut de nou,

t’he volgut donar de nou un bes,

però els llavis et volien desar

en la teva oïda les paraules

que no han dit quan has marxat.

Deixaré per al retorn en espera,

l’escalfor del bes en la boca

i el guardaré perquè el matí

sigui un camí nou amb tu al costat.