Camins els que fem vora la mar.
Els peus en remull.
La mirada al cel, la lluna vigilant.
Xipollegen els peus en l’aigua salada.
Surten suaus les paraules de les boques.
El silenci queda per entre els mots.
No se, si la nit serà amable amb mi.
No se si, a la fi, em diràs els mots que vull.
No se si, em demanaràs aquells versos
que pensà per a tu i per a mi compartint
com sempre els nostres cors.
No ho se, encara no se llegir els teus ulls
quan mires al cel i penses, però esperaré a
que els obris per saber que vols de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada