A l’esquena dels teus ulls

 

A l’esquena dels teus ulls,

a l’ombra del teu cor.

Deix passar el temps fitant silencis

i escoltant batecs que se m’escapen.

Com l’ombra que saps que sóc

enganxat als teus peus i sense veu,

amb ulls foscos i sense vida,

vivint només pels teus

i respirant el teu alè.

Se m’escurça la vida

com l’ombra del migdia,

esperant la foscor de la nit

per fondre’m amb el teu cos.

Silencis com agulles

en la pell nua de cada dia,

paraules bressol de somnis

que es desfan com glaçons

i regalimen gotes cos avall.