Si jo pogués mirar-te i veure
que el teu mirar és el meu reflex.
Brollarien les fonts l’aigua
més fresca de la contrada.
Sonarien els sons tant clars
i diàfans que mai sonaria res millor.
Les flors deixarien surar
les fragàncies més oloroses.
Fins i tot els silenci seria so
embriagat del teu nom.
Si jo pogués mirar-te a la vora
de la fons escoltant el so brollant
de les gotes lliscant rierol avall
i olorant el flaire de les flors
nascudes a la riba de la font.
Si jo pogués mirar-te sabent
que tu també em vols mirar.
Quants versos no deixaria
als peus de la font,
perfumats per les flors?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada