dimarts, 31 de gener de 2017

Després de tant temps



Després de tant temps
he tornat a passejar
pels vells carrers
de la teva ciutat.
He vingut altre cop
amb el bus a recordar
com em vaig enamorar
del somriure graciós,
del jove perfum
que em duia enlloc.
Caminar entre arcades
i vitralls de botigues
plenes de gent.
Volia preguntar,
si algú et recordava
caminant per allí,
entre gotes de pluja,
seguint els gegants,
rient entre colles
seient en terrasses
lluint la festa
en la mirada verda
dels teus ulls.
Encara sentor l'olor
del teu cos vora el meu
poc abans de l'adéu.
Prement ma vida
entre el braços forts
veient com marxes
entre riuades de gent,
la teva gent
i en deixes orfe
a la plaça de l'ajuntament.
Assegut en aquell bar,
veig passar els joves d'avui
i em pregunto qui sap si
fos nostre el sospir
d'algun d'ells.
Que buida resta la ciutat,
només amb el record
d'aquell jorn passat.