dimarts, 17 de gener de 2017

Tenia del record



Tenia del record
la seva olor,
del pensament
la seva veu,
de l'ahir
la seva llum,
de la nit,
la fresca foscor,
dels llavis
el regust amarg
de l'adéu precipitat.
Tenia un amor càlid,
embriac d'escalfor
 i de silencis submisos.
Tenia mil versos
escrits amb sang
i un cor galopant
vora el mar
amb peülles de fang
i closques d'escuma.
Flaires de joia,
que ja han marxat.
Petons
que com papallones
van de flor en flor,
carícies
que gasten el cos
molt a poc a poc.
Tenia un banc on llegir
en veu flonja
sota l'ombra
d'un plàtan centenari.
Tenia una xemeneia
on l'hivern semblava
primavera.
Tenia amics novells
de temps passats
amb mil histories
que podíem reinventar.
Tenia les restes
d'una infantesa
amb amors d'infant,
un armari amb marques
de cada any.
Tenia...
...una vida feta
a la mida, cada instant

i tot ho he canviat
jugant
amb la llibertat,
dolça decisió
per trencar,
per fer
un nou camí,
cosir el destí
en banderola
fugir de la presó
del cos entumit
entre dubtes
d'ahir i avui.
Enrere queda
el temps
de les manilles,
endavant el so
clar i alt,
sense més
ressò
que la llibertat.
I com un Albertí
desconegut
vull ser
mariner
de llagut
i viatjar
per les costes
d'un món nou,
ple de fantasmes vells
que tornen cada nit
per festejar
la nostra llibertat,
i cantar mar endins
cançons que tothom sap
cançons plenes d'oblits,
de tatuatges
de pell ferits.
De fums
i gots buits,
barrets foradats
i el cor encès,
mirant de fit a fit
orgullosa la nostra
llibertat.