diumenge, 15 de gener de 2017

Com si hi fos



Com si hi fos,
però no em veus.
Sens el so,
però no la meva veu.
Com aquell pensament
sempre present,
Com aquella mirada
totalment perduda.
Com la lànguida
presencia
d'un rellotge aturat.
Com la nit
que et cobreix
poc a poc
i va deixant
entrar un silenci
còmplice.
Com la soledat
que vesteix de blanc
la fredor de l'absència.
Com el somnis
que compartim
des de la distància
que ens uneix.
Com la presència
que s'intueix.
Com aquella intuïció
que saps a prop
que la notes
i no es veu.
Així t'espero
en qualsevol racó
del pensament.
 http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2017/01/esbozo.html













1 comentari:

Oliva ha dit...

AVUI FA ANYS QUE VA MORIR EL MEU PARE...GRACIES¡¡¡.