divendres, 13 de gener de 2017

Veig de nou



Veig de nou
la vella habitació,
l'armari,
guarda els records
en paper vell
que es va descolorin.
Les veus es guarden
en vestit de carbó
cosides amb fil de cotó,
 tapades amb cartró dur,
vestit amb fina pell.
Dins i caben a més,
llàgrimes d'un no es va fer,
flors seques,
un petó
deixat com si res.
la punta d'una carícia,
el regal dels teus ulls,
un sospir a cau d'orella
que el vent l'hi va dur.
Penso tant en tu,
que sembla
que et veig tafanejant
davant meu com si res passes.
Em mires en el meu deliri
i em preguntes
si ens n' anem d' allí.