dimarts, 10 de gener de 2017

Ara, sóc feliç



Ara, sóc feliç
assegut a la vora
d'un riu,
quiet,
d'aigües tranquil·les.
L'esquena descansa
en el tronc sec
d'un àlber
frondós,
orgullós de tocar el cel
amb les fines branques
del capçal.
De la punta d'un llapis
surten les línies
de mil traços
entrelligats,
poc a poc va sortint
la faç
somrient
d'una dona,
bella, serena,
amb mirada enamorada.
Et recordo així,
i només et puc
veure en papers
verges
que et van deixant pas
entre engrunes de carbó
dirigits pels meus dits.
Sóc feliç,
pensant, somiant
que qualsevol instant
pots arribar
pel camí
que arriba fins aquí.
http://alaluzdelsilencio.blogspot.com.es/2011/10/el-recuerdo-que-nos-habita.html