dijous, 26 de gener de 2017

Pel carrer La Pena

Pel carrer La Pena,
sobre el voral del riu,
cau la nit
entre els sons propis
del jorn finit.
La rosa clau
del crani de pedra,
amaga el secret
d’una vida incerta
i una mort amarga.
Repujada sobre la pedra
d’una porta anònima
descansa l’oblit
de la feta amagada.
Mots de guerra,
d’amors coberts
i de revenja,
fan els versos
d’aquell poema
de la llinda erosionada
pel temps i els records