dissabte, 21 de gener de 2017

Deixaré enrere tot i res



Deixaré enrere tot i res,
hauré estat com la pols
que el vent aixeca
en una revolada
i després deixa caure.
Un miratge
en la llarga vida
d'un món
que es refà
amb cada generació.
M'estimo tot allò
que m'envolta,
i amb la mateixa passió
l'he pogut odiar,
però el record
que em queda
és la dolçor d'un passat.
He perdut valedors i companys,
he perdut branques del meu cor,
i he seguit endavant,
com ara em perdreu,
no hi ha més història
que la viscuda,
no hi ha més secrets
que els callats,
no hi ha més plors
que els que hem tingut
ni més ferides
que les que s'han curat.
Deixaré enrere
un camí en comú,
per fer del silenci una vida,
i del cel un destí.