diumenge, 8 de gener de 2017

La foscor m'envolta



La foscor m'envolta,
el so és absent,
tot i no estar-hi
em sento sol.
Camino
per un camí
que recordo,
a ulls clucs.
Sento el respirar
compassat,
d'essers
que m'envolten.
Silents,
sense el reflex
vidriós dels seus ulls.
Segueixo
amb els topants
a cops del cos,
fugissers,
espantadissos,
ho faig
amb la memòria
viva
que em porta a tu.
giravolts
entre portes que no veig,
allargassant
les mans
per endevinar
nous obstacles.
Un llarg desplaçament,
un esglai intermitent.
A la fi,
amb la nit senyora
i gaudint
les meves mancances,
arribo al destí.
Noto l'escalfor del teu cos
en el seu descans.
M'hi apropo una mica més.
I, reso poemes d'amor,
perquè no t'he perdut,
versos que s'escapen,
de dins,
molt endins,
tant,
que ni jo sabia
on eren.
I com molt abans,
m'adorm
recitant aquesta lletania.
"Amor meu"
Suau i decaient,
fins que flonjo
també el so dorm.