diumenge, 1 de gener de 2017

L'any ha fugit



L'any ha fugit
entre petons
i copes plenes,
felicitacions
i bigotis de cartró.
Després ha arribat
com qui passa per allí
un any nou,
ningú l'ha vist,
encara duien
la boca plena
de grans de raïm.
La música,
els brindis,
més petons.
El nostre no hi era.
La nit era jove,
esperava una barra
oberta,
mirades amagades
i paraules perdudes.
Records
d'anteriors successos,
de festes semblants,
amb un fet
que les feia úniques,
no hi eres tu.
La festa seguia,
es reia,
sonaven cants,
hi havia balls.
Jo, com cada cop,
que això passava,
sortia al carrer,
a abraçar el fred,
a fumar,
o treure l'alè
i que tots dos
volessin
fins trobar el paradís,
el teu paradís.
Besar l'aire
i fer un petó fonedís,
felicitar-te en silenci,
enviar-te de cap
un vers,
i un altre,
i molts més.
fins escriure'ls
en cada estel.
Torno dins
i sóc una ombra més
del finat festí.
Senyora,
un altre cop,
vos i l'any
heu partit.
Queda sol el poeta,
Sol el poeta,
el poema,
la nit
i el desig.
Queda sol...