dissabte, 31 de desembre del 2016

Has marxat un cop més




Has marxat un cop més
del meu costat,
ho vam fer enfadats.
Una baralla de cors,
mirades creuades,
callades.
Paraules
que no es van dir,
carícies
que no es van fer,
petons
que es van quedar
entre els llavis
i la pell.
Pensava que no seria
important,
que el temps,
l'aniria tapant amb el pols
de l'eternitat.
Cada racó compartit,
cada paraula versemblant,
cada vers,
mirades perdudes,
petons lleugers,
carícies ràpides,
rialles al descobert,
tot em porta de nou al teu
record.
al nostre ahir,
al buit de no tenir-te.
Quan, amor,
et podré per fi tornar-te
a nomenar així,
i que em puguis respondre.